Diari digital d'Herbers by Sacaries

¡Hola mundo!

sacaries — Tue, 22 Feb 2011 22:08:31 +0000

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

Sant Antoni 2009

sacaries — Thu, 19 Feb 2009 23:01:51 +0000

Fotos dels Boixet i dels Llisterri

mireu més fotos :
les de Mariano de ca Mariano, alias Joan, a
http://picasaweb.google.es/jquerol10/StAntoni2009?authkey=UTsSwD0_lhw&feat=email#slideshow
i de Jordi Saura de l’arrabal a
http://www.cig.canon-europe.com/a?i=0pgfwV2qIm
o bé a
http://www.cig.canon-europe.com/ph/OPA/VisitorEntrance.do?i=0pgfwV2qIm

Festa del mondongo amb el trio Alabama

sacaries — Sat, 13 Dec 2008 11:51:14 +0000

Festa del mondongo amb el trio Alabama el dia 7 de desembre de 2008

festes d’Herbers 2008

sacaries — Tue, 30 Sep 2008 20:59:48 +0000

Ball del Poll

correfocs

disfresses

festes d’Herbers 2008

Carta pobla de Balasc d’Alagó a Joan Garcés (by Luís el baró d’Herbers)

sacaries — Mon, 21 Jul 2008 00:24:03 +0000

Carta pobla de Balasc d’Alagó a Joan Garcés (by Lluís Ram de Viu, el baró d’Herbers)

S’enten que això és una part de la carta pobla, que Lluís el baró d’Herbers havia llegit i estudiat quan era més jove i que em va contar el juliol de l’any 1967

Dominus Blasco Alagonis dedit chartam populationis domino Joan Garcés, primo domino Herbers.

“Ego, Blasco Alagonis, per servitia quae credidiste domino Jacobo in occupationem Mallorcae et praesentim in occupationem regni Valentiae, quia fuisti unus ex stremissimis ducibus ad consecuendum has magnas victorias Hispaniae, gloriae regis nostri Jacobi, Christianismo et semetipso; cum potestate quae consensa est mihi a regi Jacobo, do et dono tibi praedium Herbés, expeditum et liberum cuanto nunc coercet et coercebit, ex Coelo ad gurgites”

"Jo, Balasc d’Alagó, pels serveis que vas donar al senyor Jaume en la ocupació de Mallorca i en la ocupació del reine de València, perquè vas ser un dels més valents generals per a conseguir aquestes grnas victòries per a Hispania, per a la glòria del nosgtre rei Jaume, per alm cristianisme i per a tu mateix; amb la potestat que m’ha donar el reu Jaume, et dono la heretat d’Herbés, sense càregues i lliure en el que ara conté i contindrà, des del cel fins als abismes"

Vaig escriure una breu història en llatí d’Herbers el mes de juliol de 1967. Luís el baró d’Herbers vivia a Herbers en aquella época i a mi em donava classes particulars i em va ajudar a escriure aquesta història.

Jo encara recordo el , do et dono tibi praedium Herbés, expeditum et liberum cuanto nunc coercet et coercebit, ex Coelo que em degués repetir moltes vegades: suposo que de la resta de la carta s’enrecordava de la idea i me la va dictar en castellà i jo la vaig traduir i ell la va supervisar i corregir; ell em va ajudar a escriure la història en llatí, excepte la del Sargar que la vaig treure del que m’explicave la gent del poble i ell em va corregir el llatí.

Tota la història la vaig escriure al castell,al salón, amb la seva ajuda i les seves explicacions que eren molt completes i després ell m’ajudava a fer un resum; si hagués tingut una grabadora, ara podria escriure una història completa de la baronia

cartes pobles d’Herbers

sacaries — Sun, 06 Jul 2008 01:13:57 +0000

Còpia de les tres cartes pobles (originals en llatí, amb la meva traducció al català) que he trobat jo a l’arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona :

Els originals estan a l’arxiu històric nacional de Madrid

-1185, octubre, saragossa

Alfons II de’Aragó dona a l’arquebisbe i seu de Tarragona el lloc de Montroig, Pena-Roja (Pinna Rubea),Torre d’Arques (,Turre de Arquis) la plaça forta d’Herbers (castro de Herberio), els prats de Vinadacia, la vall de Boxar i de Fredes, així com tot el que s’esten fins el port de Marie i els seus termes per a que els poble l’any 1185 d’octubre a Saragossa

-1233, maig 6 (o 1271?) Blasco de Alagón dóna els llocs de Castell de Cabres i Herbès Jussà a Artal de Ribes, per a que els repoble

-1233

Balasc d’Alagó, senyor de Morella, concedeix a Joan Garcés el lloc d’Herbés per a que el poble

-1185, octubre, Saragossa

Clareat omnibus presentibus et posteris huius tenorem pagine scire volentibus quod ego IIdefonsus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et marchio Provincie, ob remedium anime mee meorumque parentum, dono, laudo et titulo per fecta donationis in perpetuum concedo Deo et ecclesie Sancte Tecle, sedis Terraconensis et tibi 8., eiusdem sedis archiepiscopo, et tibi R., preposito, et universo eiusdem sedis conventui castellum de Monte Rubeo cum omnibus suis pertinentiis, videlicet cum Pinna Rubea, cum Turre de Arquis, cum castro de Herberio, cum pratis de Vinadacia, cum valle de Boxar et de Fredes, sicut ex omni extenditur parte usque ad portum Marie. Dono etiam Kamaron cum omnibus suis pertinentiis, usque ad portum de Tevaro et usque ad portus de Mesquino et usque ad terminum Fontis Spatule, sicuti dividit cum Bognolo.

Hec omnia supradicta dono laudo et concedo, et per huius pagine corroborationem auctorizo ecclesie Terraconensis et vobis omnibus supradictis et vestris in perpetuum succesoribus, cum terminos quemadmodum ad omnia predicta antiquiter pertinuerunt et patris et pascuis, aquis planis et montanis, cultis et incultis et cum omnibus nemoribus et apendiciis ceteris et cum omnibus affrontationibus et utensilibus que ad ius predictorum castrorum pertinere videntur, ad populandum videlicet bene et edificandum et ad augmentandum semper de bono in melius, prour poteritis.

Dono insuper tam supradicte ecclesie quam vobis omnibus prescriptis et successoribus vestris dominium et senioraticum in omnibus prenominatis, et ut accipiatis stacamenta et firmamenta hominum, et ut faciatis stabilimenta terrarum et populatorum, tam in castellis construendis quam in terris dividendis et ceteris honoribus assignandis populatoribus supradictorum. Dono etiam vobis auctoritatem et licentiam congregan di et retinendi homines undecumque ad vos venire voluerint. Liceatque vobis et vestris in supradictis populationibus iudeos, sarracenos congregare et colloquare. In quibuscumque vero locis dominicaturas vobis retinueritis tantumdem per omnia loca michi et meis retineo, itaquod vos et vestris dominicaturis nec ego de meis decimas donemus. Concedo equidem vobis quod de nutrimentis animalium vestrorum quorumlibet decimas non donetis.

Promitto etiam vobis quod supradicta omnia que michi retineo nec vendam nec alienabo nec in feudum alicui dabo nec ad forum Aragonum unquam alicui prestabo, set michi et meis ad meam semper proprietatem retinebo.

Concedo necnon vobis omnes ecclesias et jura ecclesiastica, quas ibi poteritis edificare, cum primiciis, oblationibus et defunctionibus et cum medietate decimarum, ita ut unaqueque ecclesia habeat terram sufficientem ab unum par boum; aliam vero medietate decimarum et etiam terrarum sique alicui ecclesie relicte fuerint vellegate, retineo michi et meis succesoribus. Retineo etiam michi et meis successoribus medietatem omnium reddituum et exercituum atque proventuum quorumlibet in omnibus supradictis ac in molendinis, furnis, leudis, praticis, mercatis, mensuris, placitis, justiciis, venationibus, argentariis, et ferrariiis, inventis sive inveniendis, et ut melius dici vel intelligi potest, medietatem omnium supradictorum bonorum per loca omnia michi et successoribus meis retineo preter quam in ecclesiis et dominio et senioratico, prout superius declaratum est. Retineo etiam michi et meis successoribus ut contra omnes homines possint inde guerram et pacem facere condicionaliter, tamen vos et vestros auxiliaturos supradicta omnia defendere et manutenere.

Hec quidem onmia, prout in superiobus (sic) declarata sunt, dono in perpetuum et confirmo Deo et ecclesie Sancte Tecle sedis Tarraconensis et tibi B., eiusdem sedis archiepiscopo, et tibi R., preposito, et conventui eiusdem sedis, et successoribus vestris libere et quiete, ad meam meorumque successorum fidelitatem. Ut per hec et per alia que sempiternus gratia michi facere bona concesserit et particeps semper efficiar (sic) beneficiorum et orationum que in in (sic) ecclesia fuerint predicta et eadem cooperante felicitatis eterne beatitudinem valeant… (roto) est tamen pretermite… (roto) quod eodem modo et eodem tenore quod supra dono et concedo vobis et vestris successoribus omnes ecclesias que ab supradictum castrum de Kamarone, que olim dicebatur Kamerinus, episcopatus antiquitus spectaverunt. Sciendum preterea quod ad huc retineo michi et meis successoribus, sicut superius declaratum est, ut possint guerram et pacem facere cum hominibus supradictorum castrorum et villarum contra omnes homines, ita quod vos et successores vestri teneatis supradicta castella et fortitudines omnes potenter ad meam meorumque successorum fidelitatem et honorem in perpetuum.

Ego vero B., Terraconensis archiepiscopus, et R., prepositus, et conventus Terraconensis promittimus per nos et successores nostros vobis et vestris successoribus fideles esse de omnibus vestris directis, que in hac carta retinetis in omnibus supradictis locis, bona fide et sine ullo ingenio, in perpetuum. et quod nullam de predictis castella alicui seculari persona donationem faciamus sine vestro vestrorumque successorum consensu et voluntate.

Si quis autem contra hanc nostram donacionem ausu temerario venire presumpserit, iram prosus et indignationem nostram incurreret de tanto excessu acriter puniendus. Nichilominus tamen predicta donatione tam devote et sincera facta, rata, firma, in perpetuum ac inconvulsibili permanente.

Anno ab Incarnatione Domini M.o C.O LXXXv.°, mense octobris, data Cesarauguste.

Signum (signo) Ildefonsis, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et marchio Provincie, qui supradicta omnia laudo et confirmo, et testes subscriptos firmare precipio.

Signum (signo) Sanctii de Orta, maioris hominis (sic) de ‘curia domini regís. Signum (signo) Willelmi de Claris Vallibus. Signum (signo) Assaliti de Goda. Signum (signo) Artaldi de Alaone. Signum (lac.) Ennego de Aveu. Signum (signo) Rotgerii vicecomitis Biterrensium. Signum (signo) Petris Bernardi. Signum Berengarii de Sancta Eugenia (signo).

Sig (signo cruciforme) num Petri de Blanderiis, notharii domini regis, qui supradicta scripsit precepto domini regís, anno et mense quo supra.

CARTA POBLA (Traducció meva)

1185, octubre, saragossa

Que tots els presents i els seus descendents que tinguin aquesta pàgina puguen saber amb bona voluntad que jo, Alfons, per la gràcia de Deu, rei d’Aragó, compte de Barcelona i marqués de la Provença, per al remei de la meva ànima i la del meus parents, dono, aprobo i designo la donació completa, concedeixo a perpetuidad a Deu i a la església Santa Tecla, seu Tarraconense, i a tu R., el prepósit i al conjunt de la seu conventual, el castell de Montroig (Monte Rubeo) amb totes les seves pertinéncies, així com Pena-Roja (Pinna Rubea),Torre d’Arques (,Turre de Arquis) la plaça forta d’Herbers (castro de Herberio), els prats de Vinadacia (Benifassà?), la vall de Boxar i de Fredes, així com tot el que s’esten fins el port de Marie. També dono Kamaron 8prop del Mas de las Matas) amb totes les seves pertinéncies fins el port de Tevaro i fins al port de Mezquín (Mesquino) i fins el terme de Fondespala (Fontis Spatule) allí on es divideix amb Bognolo.

Tot això dit abans dono, aprobo i designo, i amb la corraboració d’aquesta pàgina autentifico, a l’església de Tarragona i a tots vosaltres anomenats abans i als vostres successors per sempre, amb els termes així com totes les coses dites abans que van pertanyer antiguament, els prats i les pastures, les aigües, els plans i les montanyes, cultivades o no cultivades i amb tots els boscos i altres complements i amb tots els voltants i utensilis que van pertanyer als esmentats pobles, a poblar-los, es a dir, a edificar-los i aumentar-los sempre de bé en millor, en la mesura de lo possible

Com he dit abans, dono tant a la esmentada església com a tots els esmentats abans i al vostres successors el domini i el dret feudal de domini de tots els anomenats abans, i per a que accepteu les fiances i el recolzament dels homens, i per a que feu els establiments de les terres i de les persones, tant construint castells com dividint terres i assignant altres honors a les persones esmentades. També us dono l’autoritat i la llicència de congregar i de retenir els homens de qualsevol lloc on vullguen venir cap a vosaltres. I us dono llicència a vos i als pobladors esmentats de congregar i de col·locar jueus i sarraïns. Veritablement, en qualsevol lloc on retingueu els dominis, els mateixos que jo retinc per a mi i pèr als meus per tots els llocs, de forma que ni jo pels meus donem el delme a vos i als vostres dominis. Us concedeixo sens dubte a vos que no doneu el delme dels aliments de qualsevols dels vostres animals

Us prometo també a vos que no vendré ni alienaré ni donaré en feu a qualsevol, ni prestaré a qualsevol segons el fur dels aragonesos tot el que he esmentat abans, sinò que retindré per a mi i els meus com a propietat meva.

I també us concedeixo totes les esglésies i els drets eclesiàstics que hi pogueres edificar, amb les primícies, les oblacions i les defuncions i la meitat del delme ; així com qualsevol església que tingui terra suficient per a un bou : retinc per a mi i els meus successors la meitat del delme i també de la terra que fos deixada a l’església a qualsevol part ; retinc també per a mi i els meus successors la meitat de totes les rendes i dels exércits vinguen d’on vinguen, de tots els abans esmentats, dels molins, dels forns, de les lesdes (lezdas : tributs de les mercaderies), dels prats, dels mercats, de les mesures, dels plans, de les justícies, de la caça, dels canvistes, i dels ferrers, els descoberts i els per descobrir, per a que puguen ser explicats o descoberts millor ; la meitat de tots els esmentats bens de tots els llocs retinc per a mi i els meus successors, excepte quan ha estat declarat abans en les esglésies, el domini i el senyoriat. També retinc per a mi els meus successors que puguin fer la guerra i la pau condicionalment des d’allí contra tots els homens, i a més a més defendre totes les coses dites abans i alimentaré als que us ajudin.

Totes aquestes coses, en la mesura que han estat declarades abans, dono per sempre i confirmo a Deu i a l’església de Santa Tecla, seu de la tarraconense i a tu B., arquebisbe d’aquesta seu, i a tu R., prepòsit, i al convent d’aquesta seu i als vostres successors, lliure i tranquil·lament la meva fidelitat i la dels meus successors. Per a que per aquesta i atres coses em concedeixi fer la bona gràcia per sempre i ser partícip dels beneficis i de les oracions que siguin dites en aquesta església i cooperant en la mateixa em valgui la felicitat i la beatitut eternament … roto) est tamen pretermite… (roto)…de la mateixa forma i en aquest esprit de lo dit abans, dono i concedeixo a vos i als vostres successors totes les esglésies de l’esmentat poble de Kamarone, que es deia Kamerinus (està prop del Mas de las Matas), considerada obispat des de l’antigüetat. A més a més ha de saber-se que per això retinc per a mi i els meus successors, com s’ha dit abans, que puguin fer la pau i la guerra amb els homens dels esmentats pobles i places fortes contra tots els homens, així com que vos i els vostres successors tingueu amb força els esmentats castells i fortaleses sota la fidelitat i l’honor meu i dels meus successors perpètuament

Jo, el verdader B., arquebisbe de Tarragona, i R., prepòsit, i el convent tarraconense promentem per nos i els nostres successors a vos i als vostres successors ser fidels a tots els vostres drets, que en aquesta carta reteniu en tots els llocs esmentats abans, e bona fe i sense cap ingeni, perpètuament, que no donarem a altra persana secular cap dels esmentats castells sense el vostre consens i voluntat i dels vostres successors.

Per altra part, si algú vullgués actuar contra aquesta donació nostra amb temeraria força, incorreria en la nostra ira i indignació contra ell, castigant-lo durament de tal excès. I es posible que aquesta esmentada donació feta tant devotament i sincera, ratficada, signada per a sempre i, permanentment i invariable.

L’any de la encarnació del Senyor 1185, el mes d’octubre, feta a Saragossa.

Signo jo , Alfons, per la gràcia de Deu, rei d’Aragó, compte de Barcelona i marqués de Provensa, que aprobo i confirmo (concedeixo i otorgo) tot el dit abans, i ordeno signar als testimonis següents.

Signatura (signo) de Sans d’Horta, home major de la cúria del domini reial. Signatura (signo) de ) Guillelmo de Claris Vallibus. Signatura (signo) de Assaliti de Goda. Signatura (signo) de Artal d’Alaon. Signatura (signo) de (lac.) Ennego de Aveu. Signatura (signo) de) Rotger vescomte de Béziers. Signatura (signo) de Pere Bernad. Signatura de Berenguer de Sancta Eugenia (signo).

Signatura( signo amb la forma de la creu) ara Pere de Blanderiis, notari del senyor rei, que ha escrit lo anterior per mandat del senyor rei, l’any i el mes dit anteriorment.

Nota del traductor (jo): "jo, el verdader B., arquebisbe de Tarragona" podria ser Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona de 1174 a 1194

-1233, maig 6 (o 1271?)

Blasco de Alagón dóna els llocs de Castell de Cabres i Herbès Jussà a Artal de Ribes, per a que els repoble

Notum sit cunctis hominibus presentibus atque futuris, quod ego, dompnus Blaschus de Alagon, per me et meos atque per omnes, bono cordo bonaque voluntate, sine ullo retento, dono et concedo vobis dompno Arnaldo de Ribas et omni vestre proieniei, nunc et in perpetuum, scilicet Castellum de Cabres cum suos terminos. Et dono vobis similiter Herber Iusano cum suos terminos, cum aquis, pascuis, lignis et fustibus, venaciones, rivis, et montibus et valles, trobas, cum omnibus illis directis et pertinentiis quod ad predictos locos pertinent et pertinere debent, sine ulla mala voce, sicut melius dici vel intelligi potest, ad bonum intellectum vestrum et vestrorum, ut habeatis vos don Arnal de Ribas et vestri, predicta loca integra et sincera, francos et quitis, ad dandos et ad vendendos, et ad impignorandos vel alienandos, atque ad omnes vestras vestrorumque proprias voluntates faciendas omni tempore.

Et est conveniencia quod vos don Arnald de Ribas vel vestri, nec aliquis pro vobis, mihi vel meis de predicto loco nullum malum non faciatis.

Item, si forte in hoc instrumento de esset aliquid quod vobis posset utile esse, intelligatur ibi esse appositum, ac si expressum esset specialiter in hac pagina.

Sunt huius rei testes don Ermengod de Cascant, miles, et don Rodrigo Exemenez, miles.

Facta carta II nonas madii Era Mª. CCª. LXXª. prima.

Guillermus de Cervaria notarius Alcanicii scripsit, iussu omnium predictorum, et hoc sig+num fecit.

CARTA POBLA (Traducció meva)

Que sigui evident a tots els homens presents i futurs, que jo, dom Balasc d’Alagó, per mí i els meus i tots, amb bon cor i bona voluntat, sense cap reteniment us dono i us concedeixo a vos dom Arnalt de Ribes i a tots els vostres successors, ara i per sempre, Castellum de Cabres amb els seus termes. De la mateixa manera us dono Herber Iusano amb els seus termes, amb les aigües pasturatges, llenya i fustes, la caça, els rius, els montes i les valls, amb toters les pertenències i drets que pertanyen a aquests llocs esmentats abans i que hi deuen pertanyer, sense cap mala paraula, com es pugue dir o entendre millor, per la bona comprensió vostra i dels vostres, per a que tingueu vos, Arnal de Ribas i els vostres, els esmentats llocs íntegres, intactes, francs i , per a donar-los i vendre’ls, i a empenyorar-los o alienar-los, i per a totes les vostres pròpies voluntats i les dels vostres per sempre.

I és de conveniència que vos don Arnald de Ribes o els vostres, ni altres en el vostre nom, no feu cap mal des de l’esmentat lloc.

Al mateix temps, si en aquest instrument hi hagués alguna cosa forta que us pugue ser útil, es compren que allí ha estat posat, i així està expressat especialment en aquesta pàgina.

Són testimonis d’aquesta cosa don Ermengod de Cascant, militar, et don Rodrigo Exemenez, militar.

La carta ha estat feta a les 3 de la tarda de maig de la Era 1271

Guillem de Cervària, notari d’alcanys va escriure per ordre tot el que s’ha dir abans, i va fer aquest signe

-1233

Balasc d’Alagó, senyor de Morella, concedeix a Joan Garcés el lloc d’Herbés

per a que el poble

Referencies

L’existencia d’aquesta carta de poblament d’Herbés té varies referencies documentals. La primera i més fiable donada la seua antiguitat, és la menció expressa que es fa d’ella a una concordia que tingué lIoc 1′;1 29 d’abril del 1325, al mateix lIoc d’Herbés Jussans, entre el seu senyor en eixe moment, en Ramon de Centelles, i els Jurats de la població, Ramon Pons i Monserrat Camarasa, en raó d’un fort conflicte entre senyor i velns sobre el cobrament dels drets senyorials i els abusos que hi feia el primer contra tothom. En concret, al dit document i al seu inici, es diu:

"…ahuc per no feyt dixeren e demostran a conservació del dret de la Universitat, en nom e en veu d’aquella, proposaren que com lo noble senyor en Blasco d’ Alagó, donas als pobladors del dit loch d’Erbés lo dit loch a poblar segons que los homens e habitadors de Morella eren poblats e són, e en aquella manera matexa e condició sie estat confermat e dec1arat per I’onrat senyor en Johan Garcés de Juanes, ladonchs senyor d’Erbés, segons que les cartes e privilegis per aquells atorgats largament és contengut…" Text publicat per M. GRAU I MON

SERRAT, Herbés, Castelló, 1986, p. 187.

Aiximateix, J. PUIG, en el seu treball "EIs senyorius de Blai d’Alagó", B.S.c.c.,

t. XIII, (1932), p. 299, nota 2, cita que existia una copia de dita donació d’Herbés a l’ Arxiu Municipal de Morella, ara desapareguda, i igualment apareixia enumera. da en una "Taula de Privilegis atorgats a Morella e Aldees", que es trobava a l’ Arxiu Municipal de Castellfort. Finalment, i junt a diversos autors actuals, tambéI’esmenta J. SEGURA BARREDA, Morella y sus aldeas…, p. 458.

riada 10 de maig 2008

sacaries — Wed, 14 May 2008 22:24:17 +0000

riada 10 de maig 2008: fotos del dia i amb l’aigua clara el 12

El castell : museu carlí????

sacaries — Sun, 23 Dec 2007 22:13:34 +0000

El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, acompañado de responsables de la Fundación Blasco de Alagón y la Conselleria de Cultura y Educación visitaron ayer el Palau del Baró d’Herbers, un castillo del siglo XV con ventanas geminadas góticas con rosetón calado de enorme belleza. En su interior conserva una nevera y bellas estancias, cárcel y bodegas con muebles originales de siglos posteriores.

Museo del Carlismo
En el trasfondo de la posible rehabilitación del Palau de Herbers o el Castell, como se conoce al inmueble, se halla el interés por crear en esta zona un museo sobre el carlismo y un centro de documentación en la comarca que fue escenario de cruentos episodios en esta época histórica. La meta no será fácil dadas las peculiaridades de la situación de partida. Por el momento se ha encargado a la Fundación Blasco de Alagón un estudio del Palau sobre la importancia histórica del monumento, situación actual y reformas a realizar así como posibles usos. El Ayuntamiento de Herbers no tiene capacidad económica para acometer en solitario una remodelación de tal magnitud que la Diputación sí podría acometer por fases en colaboración con otras administraciones públicas. Ahora se espera la cesión del inmueble por parte de las actuales baronesas, titulares del inmueble, al Ayuntamiento, con una condición de usufructo y la imposibilidad de ninguna de las partes de la venta del inmueble si no es con la otra parte implicada.

http://www.3×4.info/index.php?option=com_content&task=view&id=3376&Itemid=27

sant antoni 2008 a Herbers

sacaries — Sat, 15 Dec 2007 23:21:29 +0000

Cita

sant antoni 2008 a Herbers

Organizado por:
el botadó

Fecha y hora:
viernes, 11 de enero de 2008 a las 20:00

Lugar:
Els Ports

Ver este evento en Windows Live

L’any 2004 l’associació lo Botadó va recuperar la barraca de sant Antoni i la festa després de 70 anys sense fer-la per un accident mortal succeït durant els anys 20

Els majorals i l’associació lo Botadó organitzen la festa de sant Antoni amb la corresponent barraca cada

PROGRAMA

El Botadó ja està preparant la pròxima festa de sant Antoni amb la corresponent barraca
Programa:
divendres 11:
a partir de les 8 de la tarde volta al poble de sant Antoni, els diables i la tentadora que són invitats a pastes i aiguardent pels veïns del poble;activitat teatral santantonina al voltant de la barraca i encesa de la barraca, sopar comunitari al voltant de la barraca oferit pels majorals i ball.
dissabte 12:
-pel matí: volta al poble de sant Antoni, els diables i els majorals per replegar els plats oferits pels veïns del poble

-per la tarde: oferta dels plats

http://sargar.en.telepolis.com/santantoni/cartellsantantoni2008.htm

Tapís frontal Benifassà

sacaries — Mon, 01 Oct 2007 22:14:46 +0000

Voilà el que diu el capellà il·lustre d’Herbers "Mossén Juan Pallarés" sobre els ornaments de Benifassà. Si teniu el llibre "Herbés" publicat per la Diputació de Castelló, ho trobareu a les pàgines 150-151.

Frontal vermell de 250 X 79 centímetres. Tela de vellut, amb fons vermell, estofat en les bandes dels flancs, amb sanefa superior i en el centre campeja l’escut del monestir. Treball de tapisseria de València. Els motiu decoratius són: en les bandes dels flancs, escut de l’abat Miquel Joan Gisbert, amb *mitra i bàcul blanc i amb àguila en camp de plata (blanc), torre fortalesa en granada, armes del Monestir (corona reial i sigles D. F.) en camp blau i ones (franges blaves en forma d’ones assemblant rius d’aigua)-; en els ovals de la banda o sanefa superior, dintre dels ovals, figures estofades, de mig cos, representant a San Bernat, nostra Senyora de Benifassà (Verge amb el Nen Jesús en braços) i Sant Sebastià. En el centre del frontal, gran escut de camp granat amb la corona reial, tenint per motiu, el tema de la Resurrecció i dos moros lligats pel coll. En la part superior del frontal veiem brodada la data d’adquisició d’aquesta joia -1589- de mèrit artístic extraordinari

Otros documentos nos recuerdan a Fray Joaquín Zaragoza, el exclaustrado monje de Benifassá. En 1831, Víctor, Obispo de Tortosa, que era acólito de la Orden de San Bernardo, en su convento monasterio de Benifassá, examina y aprueba a Fray Joaquín Zaragoza y le concede el Sagrado Subdiaconado.
En diciembre de 1834, a Fray Joaquín Zaragoza le autorizó el Ordinario diocesano, Víctor Damián, licencia para administrar el sacramento de la Penitencia, por dos años.
El 4 de enero de 1855, el notario capitular, Ángel Sanchis, Sede Vacante dertusense, concede al cura párroco de Herbés, Fray Joaquín Zaragoza, todas las facultades para confesar, predicar y absolver reservados y habilitar incestuosos y le pide celebre la santa Misa, con pausa, gravedad, compostura y decoro correspondientes a la grandeza de tan alto ministerio.
Los servicios del monje exclaustrado por fuerza mayor y establecido en nuestro pueblo fueron importantes y nos han dejado un importante recuerdo en la Parroquial de San Bartolomé. Rastreando en los libros, en las partidas de bautismo, por ejemplo, le encontramos de 1835 a 1851 firmando como regente, y del 21 de junio de 1857 a diciembre de 1861, como rector. En total hay que pensar que, al menos, su estancia y servicio en la parroquia va desde 1834 a 1871, cuando su segundo testamento estando ya muy grave y sin poder atender la parroquia.
Procedentes del monasterio de Benifassá depositó en Herbés algunos ornamentos muy interesantes, que le habían ofrecido sus superiores y que milagrosamente se conservan aún.
El terno rojo llamado de Benifassá, porque también procede del Monasterio, como el frontal, traído a Herbés cuando la exclaustración por el propio fray Joaquín Zaragoza, fue adquirido para el cenobio por el abad fray Miguel Juan Gisbert, en Valencia. Los costeó de la redención de dos esc1avos moros, que figuran en el frontal, cuyo precio de rescate fue de 220 a 240 libras, y el producto de la venta de la seda de la masía d’En Forques. Repito que la aparición de los dos moros, atados por el cuello, con cadenas, y sujetos a una torre, en el frontal y dalmática, recuerdan este hecho. Los datos documentales los encontró Mossén Manuel Milián Boix, académico de la de de Bellas Artes de San Carlos, de Valencia, Director del Centro de Cultura Valenciana y Delegado del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que nos los ha facilitado, en el índice del Archivo de Benifassá. Consta este terno, aparte del frontal descrito, de dos dalmáticas y casulla que fueron quemadas en julio de 1936, en la plaza de la Iglesia, junto con todos los retablos, imágenes y demás objetos del Templo Parroquial.
Las dalmáticas eran de tela roja de terciopelo, escapulario azul bordado en oro y óvalo en el centro con el escudo de Benifassá. Campo azul, torres de oro y anagrama B. F. y los dos moros atados y sujetos a la torre. Tenían los respectivos collarines y estola; aquéllos y las bocamangas bordadas en oro y seda.
La casulla es de terciopelo rojo con cenefa de estilo plateresco, con imaginería bajo ornacina de arco de medio punto y fondo de oro, soportada por columnas punzadas. Los motivos historiados son: por la anterior, Dios Padre o el Salvador bendiciendo con la diestra, San Bernardo y San Miguel; por la parte posterior, Virgen con el Niño, San Jaime y un santo cardenal.
La capita de los comulgares, que también se salvó, es de terciopelo rojo, muy deteriorada por el uso -en miles de comulgares durante siglos, en Herbés y masías- permanente hasta 1936. Es del año 1595. De mérito artístico notorio, aunque no lo tenga históricamente, el escudo decorativo: cáliz con hostia y dos ángeles orantes soportándolo.